Aiguèza es bastia sus un esperon calcari a pic sus la ribiera, ente a l’època auta-medievala se trobava lo chastèl, dont reeston d’importantas memòrias embe de chaminaments, d’eschaletas chavaas dins la ròcha, de cistèrnas soterranas. Lo teissut urban es caracterizat dad’estrechas quintanas, passatges e tanti edificis de prètz, entre lhi quals un ospital per lhi pelegrins e de palais nobiliars ornats de fenèstras a crotz d’època renaissimentala. Coma per ben d’autri vilatges provençals, lo luec foguet chausit tanben per la presença d’aiga, en mai que per controlar un gad a l’intrada des gòrjas. Dins la part auta dal país encara encuei marcha una pompa a leva que tira l’aiga da un cistèrna. Lo centre dal país es la plaça bordaa de platanas (Place du Jeu de Paume), embe una champ de bòchas. La gleisa de S-Denis es dal sècle XII, mas es estaa en part rebastia ental sècle XX. L’interior es en estil neogòtic. Garda un belíssim portal renaissimental (sècle XVI).